Restauració post-incendi a Calvià

Fa una mesos, i ja avançada la primavera d'enguany, es va decidir retirar part de la fusta cremada d'una zona afectada per un incendi el passat estiu (2012), a la zona de Peguera (Calvià), a Mallorca. Es tracta d'un vessant de pi blanc (Pinus halepensis), bastant inclinat i amb una densitat força baixa, sobretot a la part alta del vessant. L'incendi va afectar unes 8 ha. Amb aquesta curta entrada, i després d'un mesos d'inactivitat al blog, voldria comentar, molt breument, quatre aspectes tècnics que cal tenir en compte abans de fer actuacions de restauració de zones cremades.

- És indispensable entrar al bosc a retirar la fusta? No. Òbviament existeix un perill fitosanitari patent, però en llocs on l'impacte derivat de retirar la fusta amb maquinaria no compensi el possible risc fitosanitari, llevar la fusta no resulta una opció interessant. En el cas de Peguera compensa poc.

- Deixar la fusta cremada redueix el risc d'erosió? Si. En el cas de Peguera, amb un 60% de pendent, retirar massivament gran part de fusta cremada, no resulta molt hàbil. Deixariem el sòl nu just abans de l'estiu, de cara a les pluges de la tardor. Com a mínim, si no volem deixar els arbres cremats en peu, és millor fer terrasses (o faxines) in situ amb els troncs i brancam, bona opció per una zona amb tanta pendent. En el cas de Peguera s'han fet algunes terrasses pero insuficients, i no a les zones de major pendent. 

- Si volem retirar la fusta, és millor fer-ho just després de l'incendi? Si. O ho fem just després de l'incendi, per no afectar el regenerat natural, o esperem a veure quin és el comportament del regenerat de pi blanc i actuem en conseqüència (si és molt alt, podrem treure en certs casos) . En el cas de Peguera, la regeneració ha estat molt baixa (per sota els 2.000 peus/ha abans de l'estiu, després ho serà menys) i el fet de retirar la fusta tant tard, ha suposat reduir-la encara més. 

Per tant, abans de fer una actuació de restauració post-incendi cal plantejar-se aspectes clau com el risc d'erosió, la capacitat de regeneració natural prevista i real, la millor època per fer les actuacions, la necessitat que tenim de retirar la fusta, etc...
Ja es difícil cicatritzar les ferides del foc en l'àmbit mediterrani, com és el cas de Mallorca, sobretot en un escenari de canvi climátic i d'elevada recurrència del foc, que no podem obviar la utilització al máxim de l'enginyeria forestal, que per això existeix!