Diuen que hi ha aproximadament unes 25.000 - 30.000 cabres a les serres de Tramuntana i Llevant (Mallorca). També algunes poblacions a Menorca (als barrancs) i a
Es Vedrà (Eivissa). De si són híbrides, assilvestrades, "
cabra salvatge mallorquina" o
Balearean Boc, això ja és un tema genètic i de marketing, del qual no se'n parla aquí.
Que fan? Reproduir-se, menjar, velar, i les que són "
fines" o "salvatges mallorquines", fer contents als propietaris/gestors de les finques. Les bordes o híbrides també els fan contents, però menys. Ho fan amb opinions a favor o en
contra, i a finques
privades i a vegades, també
públiques. Algunes es cacen amb precintes de trofeu (les "fines":
237 el 2012). D'altres no, la majoria (el 99%). També col·laboren en l'alimentació equilibrada dels
voltors i en donar feina a la poca gent que en fa una gestió dirigida i raonable. Poca gent vol dir menys de 10 persones (sic).
Quin problema representen? Primer de tot, cal dir que són un problema greu pel paisatge agroforestal de Tramuntana i Llevant, però menys important que d'altres com per exemple, l'excés d'urbanització o la pèrdua del paisatge. Ara bé, efectivament són un problema. Moltes rompen tancaments, parets seques i marges; impedeixen la regeneració natural d'alzinars i pinars; posen en perill la regeneració post-incendi en zones de màxima fragilitat i vulnerabilitat a l'erosió; impliquen que ens gastem centenars de milers d'euros en repoblacions o tancaments perimetrals d'àrees protegides de dubtosa necessitat (aquí es podria fer un capítol especial amb valoracions econòmiques); no és gestionen les poblacions per aprofitar-ne el seu potencial silvopastoral; suposen un problema ambiental de primer ordre; generen danys en zones
enjardinades o cultivades; entre d'altres. Ho diu el
GOB, ho diuen els col·legis d'enginyers forestals (el
2008, el
2009 i el
2011), ho comenten diferents blogs, s'en xerra als
fòrums, i fins i tot ho ha dit el govern fa poc (...
siguen causando graves daños sobre la flora endémica de Mallorca e implican grandes inversiones económicas para el vallado de fincas forestales)!
 |
| Exemple d'un dels sistemes de protecció contra l'herbivorisme usat els darrers anys (Artà). |
Com és que ningú se les mira seriosament? A la pràctica és un problema transversal entre diferents administracions (diferents serveis i conselleries del govern, consells insulars, etc.). Un problema que existeix en diferents àmbits territorials: finques privades, i públiques de diferents administracions. La seva gestió prioritària no implica cap "èxit" polític (contrapunt paradigmàtic als programes Més Bosc o
1 Milió d'arbres, implantats fa uns anys). El fet que el 95% del territori estigui en mans privades dificulta el seu control ja que actuar només a les finques públiques (5% del seu hàbitat) no implica una reducció significativa de les seves poblacions. Part de l'opinió pública no ho percep com un problema (i molt menys n'entén part de la
solució), fruit d'una didàctica inexistent per part de les institucions. Per tant, ara mateix suposen un problema difús al que sectorialment i aïlladament se li han donat solucions sense recorregut temporal, totalment ineficaces i molt poc eficients, sobretot en el balanç població controlada / euros invertits.
Que es fa? Fins fa poc només es feia un control "no professionalitzat" a algunes finques públiques per part de l'administració, amb el suport de voluntaris (i en l'àmbit del 5% del territori). Ara mateix aquest control segueix, tot i que en menor intensitat. A més, des de fa dos o tres anys també actua personal del
COFIB. Òbviament, això representa la indisposició (fins ara, i de moment) per part de l'administració d'invertir seriosament en el control de les cabres, i per l'altra, implica que les densitats no disminueixin significativament.
A part, tenim la caça major en si mateixa (ja sigui amb rifle, escopeta o amb cans i llaç), la qual no representa una disminució important de la població, ja que principalment la seva intensitat de captures és baixa (o molt baixa), i esbiaixada a cabrits i mascles (bocs). D'aquesta forma, s'estructura la població a un major nombre de femelles, maximitzant el seu creixement potencial.
Globalment, s'estima que les captures de cabres anualment oscil·len entre les 2.500 i les
4.000, nombre totalment insuficient.
Quines contradiccions existeixen? Durant dues legislatures ens hem dedicat a fer repoblacions a finques privades i també públiques, invertint una quantitat de doblers important en sistemes de defensa contra l'herbivorisme. Tenim exemples de
llargs tancaments perimetrals de zones repoblades o sensibles, sovint sense revisar i que tard o d'hora, queden oberts en algun punt, amb la conseqüent entrada d'animals. S'han fet servir durant anys protectors individuals en un tribut a l'art topiari (sortosament part del programa Més Bosc va llevar molts dels protectors, per decència paisatgística). S'ha invertit repetidament en finques on la viabilitat de la repoblació era nul·la per la presència de cabres i la impossibilitat de controlar-les, malversant partides econòmiques que haguessin pogut anar en la direcció oposada, és a dir, llevant les cabres (independentment del mètode). Definitivament, s'actua decididament en el control de moltes
plagues forestals, d'espècies invasores com les
rates, el
cotoner, les cotorres, etc. però ... i les cabres?
Per quina raó no s'ha invertit ni s'actua de manera decidida en el control de les poblacions de cabres amb la finalitat d'afavorir la regeneració natural de les masses forestals? És urgent actuar amb contundència a les zones forestals cremades aquests darrers dos anys, afectades per la presència de cabres. No representa un problema econòmicament irresoluble, ni en temps de crisis. Esperem que alguna cosa canvii ...
 |
| Imatge del cabrum (més de 30 individus) al golf de Bendinat, unes hores després de cremar 69 ha a finals d'agost. |
